TLAXCALA تلاكسكالا Τλαξκάλα Тлакскала la red internacional de traductores por la diversidad lingüística le réseau international des traducteurs pour la diversité linguistique the international network of translators for linguistic diversity الشبكة العالمية للمترجمين من اجل التنويع اللغوي das internationale Übersetzernetzwerk für sprachliche Vielfalt a rede internacional de tradutores pela diversidade linguística la rete internazionale di traduttori per la diversità linguistica la xarxa internacional dels traductors per a la diversitat lingüística översättarnas internationella nätverk för språklig mångfald شبکه بین المللی مترجمین خواهان حفظ تنوع گویش το διεθνής δίκτυο των μεταφραστών για τη γλωσσική ποικιλία международная сеть переводчиков языкового разнообразия Aẓeḍḍa n yemsuqqlen i lmend n uṭṭuqqet n yilsawen dilsel çeşitlilik için uluslararası çevirmen ağı la internacia reto de tradukistoj por la lingva diverso

 11/12/2017 Tlaxcala, the international network of translators for linguistic diversity Tlaxcala's Manifesto  
English  
 EUROPE 
EUROPE / Joan Tafalla : “A Catalunya tot està en mans de la iniciativa popular”
Date of publication at Tlaxcala: 30/09/2017
Translations available: Español  Français 

Joan Tafalla : “A Catalunya tot està en mans de la iniciativa popular”

Alex Anfruns

 

Els darrers anys de crisi econòmica a Espanya han tingut dues grans consequències en la correlació de forçes politiques : l’arribada de moviments polítics progressistes i el trontollament del bipartidisme. Al mateix temps, a Catalunya ha aparegut un moviment sobiranista capaç de mobilitzar amplis estrats de la societat. En apropar-se la data del referèndum, el govern central ha multiplicat els gestos per impedir la seva cel.lebració, portant a la memòria col.lectiva el record del franquisme. Això ha aixecat un ampli rebuig i paradoxalment ha afavorit una creixent onada de solidaritat davant el dret d’autodeterminació. Es un context de gran incertesa, envoltat d’una part de denúncies, confiscacions de material electoral i detencions per part de l’estat central, i d’altra part de grans mobilitzacions i anuncis de desobediència per part de la Generalitat. Què s’hi juga aquest diumenge 1 d’octobre a Catalunya ? Per esbrinar-ho hem entrevistat al professor i doctor en Història Joan Tafalla, membre d’Espai Marx.

El govern central ha reforçat la presència policial a Catalunya. Pensa que pot aturar l’acte de l’1-O ? De quina manera ?

Crec que la la forta presencia policial a Catalunya serà desbordada por les grans masses que estan participant, organitzades en aquest moments en ocupant escoles i tractant de mantenir-les obertes fins el diumenge.

S’ha donat ordre als Mossos que tanquin i precintin escoles, i a la resta de cossos policials de l’estat desplegats a Catalunya que mantinguin l’ordre públic. Però aquest desplegament no podrà contenir o dissuadir la gent de la seva voluntat manifesta de votar.

Com podria reaccionar la societat catalana davant l’impediment d’exercir el vot ?

La societat catalana és quelcom més ampli i complex que el moviment popular independentista. Respecte a aquest darrer, com ho he dit: desbordarà qualsevol intent de contenció per part de les forces repressives de l’estat. Existeix la possibilitat que la policia autonòmica actuï de forma poc contundent i d’alguna manera permissiva, per lo menys fins diumenge a les sis del matí.

Respecte a la part de la societat catalana que, per raons molt diverses, no participa en el moviment popular independentista, encara està per veure la seva reacció després de gairebé set anys de procés independentista. Encara és aviat per a saber quina actitud adoptarà aquest segment de població.

Només tenim les dades d’una recent enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió : els sectors econòmicament més febles i de més recent instal·lació a Catalunya mostren un grau elevat de rebuig a l’objectiu de de la independència, encara que no a resoldre el conflicte en base a una votació.

Quines conseqüències podria tenir el desenllaç de l’1-O per als altres pobles de l’estat espanyol ?

Crec que, en tant que moviment bàsicament democràtic el moviment per l’autodeterminació està produint ara una certa bretxa en el règim creat en la transició de 1978. És probable que el seu exemple permeti una reactivació dels moviments independentistes gallec i basc. Ara bé, en la resta de territoris d’Espanya probablement origini certa una revifalla del nacionalisme essencialista espanyol, que permeti al PP y al PSOE ocultar la corrupció i la seva incapacitat per a donar una perspectiva de futur a Espanya.

De tota manera si Espanya vol preservar la seva unitat en tant que nació política ( composada al seu torn per diverses nacions i pobles) sols pot fer-ho si aconsegueix, en un moviment democràtic, desplaçar el Partit Popular del govern i obrir un procés constituent que permeti l’autodeterminació dels pobles i un cop escoltada la voluntat dels mateixos una Unió Lliure en forma de República Federal.

El futur de la nació política Espanya sols pot passar per un procés constituent radicalment democràtic i descentralitzador.

Quina és la composició social de l’independentisme ?

Abans he parlat d’ un moviment popular independentista. Però és una descripció que no abasta el conjunt de l’independentisme. Junt als sectors obrers i populars independentistes actuen i, fins el moment dirigeixen el moviment els sectors burgesos (bàsicament de petita i mitjana burgesia) que, pel moment imprimeixen la seva orientació cultural e ideològica.

Certament la gran burgesia catalana no és independentista i pretén un pacte entre les elits que restableixi l’equilibri de poders entre les diverses fraccions de les burgesies espanyoles, que s’ha trencat.

Quins interessos econòmics s’hi juguen ?

El motius de la ruptura al bloc dominant són diversos: els desequilibris de les balances fiscals i comercials, l’agudització de la competència industrial i comercial entre diversos territoris d’Espanya. Per exemples, la competència entre els aeroports de Madrid i de Barcelona, en el tema del corredor mediterrani o en la gestió dels ports de Barcelona i Tarragona…en un moment en que Catalunya ha deixat de ser una locomotora industrial d’Espanya.

Tot plegat denota una conjunt de conflictes i d’interessos complexes que fan que la solució del conflicte depengui d’interessos corporatius molt contradictoris entre sí. En resum, que que la mundialització de l’economia deixa poc marge per a un pacte entre elits.

Si a això hi afegim la forma maldestra amb que s’està gestionat políticament el conflicte, la situació s’agreuja. Afegim-li la mobilització dels sectors populars que no serà fàcil de reconduir a la calma i al pacte i constatarem que tenim un panorama incert al davant.

Quina lliçó de la historia pot ser útil recordar en l’actual context ?

Les nacions polítiques modernes son comunitats imaginades, creades a redós de les revolucions burgeses. A España la creació de la nació política fou defectuosa, res a veure amb França o Alemanya. Sovint s’ha basat més en la coerció que en l’hegemonia.

Si Espanya vol sobreviure li cal un canvi radical, una ruptura democràtica que les elits no semblen estar disposades a suportar. Tot està en mans de la iniciativa popular.





Courtesy of Investig'Action
Source: http://www.investigaction.net/ca/joan-tafalla-a-catalunya-tot-esta-en-mans-de-la-iniciativa-popular/
Publication date of original article: 29/09/2017
URL of this page : http://www.tlaxcala-int.org/article.asp?reference=21658

 

Tags: 1-OProcèsReferèndum catalàCataluña/CatalunyaEstat espanyol
 

 
Print this page
Print this page
Send this page
Send this page


 All Tlaxcala pages are protected under Copyleft.