TLAXCALA تلاكسكالا Τλαξκάλα Тлакскала la red internacional de traductores por la diversidad lingüística le réseau international des traducteurs pour la diversité linguistique the international network of translators for linguistic diversity الشبكة العالمية للمترجمين من اجل التنويع اللغوي das internationale Übersetzernetzwerk für sprachliche Vielfalt a rede internacional de tradutores pela diversidade linguística la rete internazionale di traduttori per la diversità linguistica la xarxa internacional dels traductors per a la diversitat lingüística översättarnas internationella nätverk för språklig mångfald شبکه بین المللی مترجمین خواهان حفظ تنوع گویش το διεθνής δίκτυο των μεταφραστών για τη γλωσσική ποικιλία международная сеть переводчиков языкового разнообразия Aẓeḍḍa n yemsuqqlen i lmend n uṭṭuqqet n yilsawen dilsel çeşitlilik için uluslararası çevirmen ağı la internacia reto de tradukistoj por la lingva diverso

 19/08/2017 Tlaxcala, the international network of translators for linguistic diversity Tlaxcala's Manifesto  
English  
 EUROPE 
EUROPE / 26 d’abril de 1937: La tragèdia de Gernika
Date of publication at Tlaxcala: 26/04/2017
Original: 26 April 1937 : The tragedy of Guernica
80th Anniversary

Translations available: Español  Svenska  Deutsch  Français  Português  Italiano  فارسی 

26 d’abril de 1937: La tragèdia de Gernika

George Steer جورج ستير
Fausto Giudice Фаусто Джудиче فاوستو جيوديشي


Translated by  Àlex Tarradellas

 

Presentació de Fausto Giudice

Era dilluns, dia de mercat. Hi havia molta gent als carrerons de la vila de Gernika, que tenia 7.000 habitants. A les quatre i mitja de la tarda les campanes de l’església van començar a repicar, i cinc minuts més tard va aparèixer el primer avió, que va deixar anar sis bombes explosives de 450 quilos, seguides d’una pluja de granades.

Uns minuts després va aparèixer un altre avió. L’infern va durar quatre hores. Un total de quaranta-dos avions van bombardejar i metrallar la vila i els seus voltants, on s’hi havien refugiats els seus veïns. Tota la ciutat va cremar. L’incendi va trigar en apagar-se. Balanç: el 70% dels edificis cremats i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Setanta anys després, els historiadors encara no es posen d’acord sobre el nombre de víctimes d’aquell dilluns negre que va convertir Gernika en una ciutat màrtir i una ciutat símbol, gravada per sempre a la nostra memòria col·lectiva. Els avions pertanyien a la Legió Còndor i a l’Aviació Legionària italiana. El nom clau era Operació Riigen.

 Dos homes van contribuir de manera decisiva a convertir Gernika en un símbol: George Steer i Pablo Picasso.

El primer era un jove periodista de 27 anys nascut a l’Àfrica del Sud, corresponsal de guerra del diari londinenc The Times i ferm partidari de la causa i republicana i basca- Espanta no era el seu teatre de guerra. Al 1935, havia estat enviat especial a Etiòpia, llavors anomenada Abissínia, sotmesa a una ferotge agressió italiana ordenada per Mussolini –el dictador amb manies de grandesa-, que Aixa, a cop de crims de guerra, feia realitat els seus somnis imperials. A Etiòpia ja s’havia bombardejat a la població civil inerme. A Etiòpia l’Occident democràtic ja havia traït a un poble agredit pel feixisme.

George Steer va arribar a Gernika hores després del bombardeig i aquella mateixa nit va telegrafiar el seu reportatge de la ciutat màrtir, que es va publicar al matí següent a The Times i The New York Times i va ser reproduït per la premsa de molts països. Aquest article va ser el que va alertar al món i va provocar manifestacions de protesta als carrers de Londres i Nova York, que van obligar a una contraofensiva propagandística dels franquistes i els seus aliats, l’Alemanya Nazi i la Itàlia feixista. En aquests països, la premsa i la radio van despotricar contra les «hordes bolxeviques» que, segons ells, havien incendiat Gernika abans d’evacuar-la. Les seves mentides van ser ràpidament refutades. El relat que la Història va retenir és el de George Steer, que té un carrer dedicat a Gernika, on, a l’abril de 2006, va inaugurar-se un bust seu.

L’altre, amb 56 anys, és el pintor més famós, establert a França. Recolza la causa republicana enfront de la rebel·lió franquista. Descrit pels Renseignements généraux (la policia política francesa) com un «anarquista sospitós des del punt de vista nacional» i «un pintor suposadament modern –per tal motiu varen negar-li la nacionalitat francesa a l’abril de 1940- que es posa de seguida a la labor. El resultat és una pintura monumental de vuit metres de llarg per tres i mig d’alt, en blanc i negre, que s’exposa al pavelló espanyol de l’Exposició Universal. Com va dir Picasso: «La pintura no està feta per a decorar les cases. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l’enemic».

Gernika és una lliçó pendent. Els autors d’aquell crim de guerra, començant pel cap de la Legió Còndor, el tinent coronel Wolfram von Richthofen, van ser aclamats com a herois a l’Alemanya nazi, i els que encara viuen gaudeixen d’un retir plàcid i concedeixen entrevistes amb un desvergonyiment inusitat. El bombardeig de la ciutat santa dels bascos va ser un experiment de camp per avaluar la capacitat de l’aviació alemanya de destruir eficaçment una ciutat. Com diu Herman Göring al judici de Nuremberg: «La guerra civil espanyola em va donar l’oportunitat de provar la meva jove aviació, i als meus homes els hi va permetre agafar experiència».

Aquest crim de guerra no va ser el primer ni l’últim del segle XX. Al 1915 Winston Churchill va ordenar els primers bombardeigs amb armes químiques contra poblacions civils a l’Iraq. Després de Gernika van haver-hi altres ciutats màrtirs com Coventry, Hamburg, Dresde, Hiroshima o Nagasaki. Després d’Espanya, tota Europa. Després d’Europa, Àsia, de Palestina a Corea, de Vietnam a Cambodja.

Els Gernikes d’avui es diuen Gaza, Tel Afar, Samarra, Najaf, així com Grozni o Kandahar. Els avions que escupen bombes mortíferes ja no porten la creu de ferro, però sí els colors dels països «democràtics». El «rojos enemics de déu» que Franco, Hitler i Mussolini pretenien combatre per salvar l’Occident cristià han estat reemplaçats pels «islamistes» i «l’Eix del Mal», que, segons Bush, veritable Hitler del nostre temps, va de L’Havana a Pyongyang passant per Caracas, Beirut, Damasc, Jartum i Teheran. I la comunitat «internacional», abans martiritzada davant el martiri d’Etiòpia i Espanya, avui en dia, davant el martiri de Palestina, Iraq i Afganistan, està més que paralitzada, és còmplice dels cents de Gernikes que es repeteixen davant dels nostre ulls cansats, dia rera dia.

Llegiu el reportatge de George Steer. Diu allò essencial en poques paraules.

En ocasió del 70è aniversari del bombardeig de Gernika. Tlaxcala ha demanat a diversos artistes que plasmin en imatges la seva visió d’aquella tragèdia a partir de les seves preocupacions actuals. Heus aquí els seus treballs:


                                      

       Yahya Tadayon, Iran, 2007                                               Marcin Bondarovicz, Polònia, 2007



  

Amer Shomali i Basel Nasr, Ramallah, Palestina, 2007




GUERRIKA, per Juan Kalvellido, Tlaxcala

                        








Ben Heine, Tlaxcala, 2007





Genial! Això és un "Nou Guernika". Aquesta obra t'immortalitzarà!
Estas de conya?…
Rodrigo Rosa,
ViaPolitica

 

La tragèdia de Gernika

Un testimoni presencial informa sobre la destrucció d’un poble en un atac aeri

Del nostre enviat especial

Bilbao, 27 d’abril de 1937

 

Gernika, que és a la vegada el centre de la tradició cultural i el poble més antic dels bascos, ahir per la tarda va quedar totalment destruït durant un atac aeri dels sublevats. El bombardeig d’aquest poble, situat molt al darrere de les línies de combat, va durar exactament tres hores i quart, durant les quals una poderosa flota aèria formada per tres tipus d’avions alemanys, bombarders Junkers i Heinkel i caces Heinkel, van llançar de forma incessant bombes de 450 kg i, segons càlculs, més de 3.000 projectils incendiaris d’alumini d’1 kg. Mentrestant, els pilots van sobrevolar a baixa altura el centre del poble per metrallar a la població civil que havia buscat refugi als camps.

Tot Gernika aviat va ser víctima de les flames, excepte la històrica Casa de Juntas amb el seu gran nombre d’arxius de la raça basca, on l’antic Parlament basc s’acostumava a reunir. El famós roure de Gernika –la seca i vella soca de 600 anys d’edat i els seus rebrolls d’aquest segle- també va quedar intacte. Aquí, els reis d’Espanya solien jurar respecte als furs democràtics de Biscaia i a canvi rebien la promesa de lleialtat com a senyors feudals amb el títol democràtic de Senyor, no de Rei de Biscaia. La noble parròquia de l’església de Santa Maria també va quedar intacta, excepte la seva sala capitular, que va ser el blanc d’una bomba incendiaria.

Avui, a les dues de la tarda, quan vaig visitar el poble, tot ell era una horrible visió, cremant pels quatre costats. El reflex de les flames podia entreveure’s als núvols de fum pel damunt de les muntanyes a 6 km de distància. Durant tota la nit, les cases es van anar enderrocant fins que els carrers es van convertir en llargs i impenetrables piles de runa roja.

Molts dels supervivents de la població civil van iniciar una caminada des de Gernika a Bilbao per antigues i sòlides carreteres basques tirades per bous. Els carros, en els que s’apilaven les pertinences familiars salvades de la conflagració, van embussar els camins durant tota la nit. Altres supervivents van ser evacuats en camions del govern, però molts es van veure obligats a quedar-se pels voltants del poble en flames estirats en matalassos o la recerca de familiars i nens desapareguts, mentre que unitats dels cossos de bombers i de la policia motoritzada basca, sota la direcció personal del Ministre de l’Interior, el senyor Monzón, i de la seva dona, van continuar el rescat fins a la matinada.

La campana de l’església va donar l’alarma

Per la forma en què es va portar l’execució, per l’escala de destrucció a la que es va arribar i per la selecció del seu objectiu, l’atac contra Gernika no té paral·lel en la història militar. Gernika no era un objectiu militar. Fora del poble hi ha una fàbrica que produeix material de guerra i va quedar intacta. El mateix es pot dir dels dos barracots de soldats que hi ha a alguna distància del poble. El poble es troba molt al darrera de les línies de combat. El bombardeig semblava buscar la desmoralització de la població civil i la destrucció del bressol de la raça basca. Cada un dels fets confirma aquesta valoració, començant pel dia en què es va dur a terme l’acció.

El dilluns era el dia habitual del mercat a Gernika per la gent de les rodalies. A les 4:30 de la tarda, quan el mercat estava desbordat de gent i els camperols encara estaven arribant, la campana de l’església va repicar l’alarma de que s’aproximaven avions i la població es va refugiar a soterranis i aixoplucs que havien preparat després del bombardeig de la població civil de Durango el 31 de març, que va inaugurar l’ofensiva del general Mola al nord. Es diu que la gent va mostrar molts ànims. Un capellà catòlic es va encarregar de que tot es fes en un ordre perfecte.

Cinc minuts després va aparèixer un bombarder alemany, va donar unes voltes sobre el poble a baixa altura i va deixar caure sis pesades bombes, pel que sembla destinades a l’estació. Les bombes, amb una pluja de granades, van caure al damunt d’un antic institut i damunt de cases de carrers veïns. Després, l’avió va marxar. Cinc minuts més tard un segon bombarder va llençar la mateixa quantitat de bombes enmig del poble. Al cap d’un quart d’hora, aproximadament, van arribar tres Junkers per continuar amb la demolició i, d’ençà d’allà, el bombardeig va créixer en intensitat i va ser continu fins al vespre, a les 7:45. Tot el poble de 7.000 habitants més 3.000 refugiats va ser destruït lenta i sistemàticament. El pla dels atacants va incloure el bombardeig dels caserius en un radi de tres km a la rodona. Durant la nit aquests van cremar com espelmes als pujols. Tots els pobles de per aquí van ser bombardejats amb la mateixa intensitat que Gernika, i a Múgica, un petit grup de cases situades a l’entrada de Gernika, la població va ser metrallada durant 15 minuts.

Ritme de la mort

Encara és impossible fer un balanç del nombre de víctimes. Els diaris de Bilbao afirmen aquest matí que «afortunadament van ser poques», però es tem que aquest sigui un eufemisme per no alarmar a l’abundant població refugiada a Bilbao. A l’hospital de les Josefinas, que va ser un dels primers indrets bombardejats, van morir els 42 milicians que s’hi trobaven. En un carrer que baixa des de la Casa de Juntas vaig veure un lloc en que diuen que 50 persones, quasi totes dones i nens, van quedar atrapades a un refugi antiaeri sota un munt de runes en flames. Molts van morir als camps i el nombre de morts podria ascendir a uns quants centenars. A un vell capellà anomenat Aronategui el va matar una bomba mentre rescatava nens d’una casa en flames.

Les tàctiques dels bombarders, que poden ser d’interès pels estudiants de la nova ciència militar, va ser la següent: primer van arribar petits grups d’avions que van llençar bombes i granades de mà per tot el poble, escollint amb ordre zona rera zona. Després van venir les metralladores, que van matar a tirs a aquells que sortien corrents terroritzats dels refugis soterranis, alguns dels quals havien estat víctimes de bombes de 450 kg, que fan esvorancs de set metres. A moltes d’aquestes persones les van matar mentre corrien. Un gran ramat d’ovelles que es dirigia al mercat també va ser exterminat. Sembla que l’objectiu d’aquest atac era fer que la població s’amagués sota terra, perquè després van aparèixer no menys de 12 bombarders que van deixar caure bombes incendiàries sobre les runes. Així, el ritme d’aquest bombardeig d’un poble va tenir la seva lògica: primer, granades de mà i bombes per fer sortir en estampida a la població; després, metralladores per fer que s’amaguessin i, després, bombes incendiàries per destruir les cases i cremar-les al damunt de les seves víctimes.

L’única resposta que els bascos van poder utilitzar, perquè no posseeixen avions suficients per afrontar-se a la flota dels sublevats, va ser la del heroisme dels capellans bascos, que van beneir i van resar a les multituds agenollades –socialistes, anarquistes i comunistes, així com creients- als refugis soterranis arrasats.

Quan vaig entrar a Gernika després de mitjanit, les cases s’enfonsaven i era completament impossible entrar al centre del poble, fins i tot per als bombers. Els hospitals de les Josefinas i del Convent de Santa Clara eren guspires relluents; totes les esglésies, excepte la de Santa Maria, estaven destruïdes i les poques cases que enca es mantenien de peu estaven sentenciades. Quan aquesta tarda he tornat a visitar Gernika, la major part del poble encara estava cremant i s’havien encès nous focs. Uns 30 cadàvers estaven alineats a un hospital en runes.

Una crida als bascos

Aquí, l’efecte del bombardeig de Gernika, la ciutat sagrada dels bascos, ha estat profund i ha donat lloc a que el president Aguirre hagi publicat la següent declaració a la premsa basca d’aquest matí: «Els aviadors alemanys, al servei dels rebels espanyols, han bombardejat Gernika, cremant la ciutat històrica venerada per tots els bascos. Han intentat ferir-nos en allò més sensible dels nostres sentiments patriòtics, mostrant un cop més que Euskadi no pot esperar res d’aquells que intenten destruir fins i tot el nostre santuari que conserva els segles de la nostra llibertat i la nostra democràcia».

«Davant aquesta atrocitat nosaltres, tots els bascos, hem de reaccionar amb violència, jurant des del fons dels nostres cors defensar els principis del nostre poble amb tossuderia i heroisme si és necessari. No podem ocultar la gravetat del moment; però l’invasor mai aconseguirà la victòria si ens esforcem en derrotar-lo aixecant els nostres esperits a les altures de la força i la determinació».

«L’enemic ha avançat en moltes altres parts per després ser repel·lit. No tinc dubtes quan afirmo que el mateix succeirà aquí. Tant de bo aquesta atrocitat d’avui sigui un estímul que ens empenyi a aconseguir-ho amb rapidesa!».

A 3D Exploration of Picasso's Guernica by Lena Gieseke





Courtesy of Tlaxcala
Source: http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/europe/article709301.ece
Publication date of original article: 26/04/2006
URL of this page : http://www.tlaxcala-int.org/article.asp?reference=1061

 

Tags: EuskadiEspanyaAlemaniaGuerra civil espanyolanazismefeixismeSegona Guerra MundialLegiò Còndor
 

 
Print this page
Print this page
Send this page
Send this page


 All Tlaxcala pages are protected under Copyleft.