TLAXCALA تلاكسكالا Τλαξκάλα Тлакскала la red internacional de traductores por la diversidad lingüística le réseau international des traducteurs pour la diversité linguistique the international network of translators for linguistic diversity الشبكة العالمية للمترجمين من اجل التنويع اللغوي das internationale Übersetzernetzwerk für sprachliche Vielfalt a rede internacional de tradutores pela diversidade linguística la rete internazionale di traduttori per la diversità linguistica la xarxa internacional dels traductors per a la diversitat lingüística översättarnas internationella nätverk för språklig mångfald شبکه بین المللی مترجمین خواهان حفظ تنوع گویش το διεθνής δίκτυο των μεταφραστών για τη γλωσσική ποικιλία международная сеть переводчиков языкового разнообразия Aẓeḍḍa n yemsuqqlen i lmend n uṭṭuqqet n yilsawen dilsel çeşitlilik için uluslararası çevirmen ağı

 23/01/2019 Tlaxcala, the international network of translators for linguistic diversity Tlaxcala's Manifesto  
English  
 AFRICA 
AFRICA / Els perdedors del Mundial
Date of publication at Tlaxcala: 20/08/2010
Translations available: Español  English  Deutsch 

L'altra cara de l'esdeveniment esportiu
Els perdedors del Mundial

Joan Canela i Barrull

 

A la porta hi ha un petit piquet de vigilància que pregunta on es va. "Tinc una cita amb el bisbe". "Un moment" respon el guarda improvisat abans de mirar en una llista per comprovar que s'espera un periodista en aquesta hora. La Catedral Metodista de Johannesburg és un colossal edifici construït amb la idea de mostrar la glòria i poder de la seva església al centre mateix del barri de negocis de la ciutat. Però avui la seva mida ha estat aprofitada per a altres finalitats, doncs és capaç d'allotjar fins a 2000 refugiats africans -sobretot zimbabwesos, encara que també n'hi ha de països com el Congo, Rwanda, el Sudan o Somàlia- "apadrinats" pel bisbe Paul Verryn. 

Verryn és, des dels anys vuitanta, un vell conegut de les lluites socials sud-africanes, doncs va ser pastor d'una petita parròquia de Soweto i es dedicava a oficiar els enterraments dels activistes assassinats per la policia. 

Potser perquè ja les ha vist de tots els colors no se'l veu gens preocupat davant l'ordre de destitució del Consell Metodista Sud-africà. "El Consell s'ha doblegat davant de les pressions del govern a qui li molesten els refugiats -explica malgrat la prohibició expressa de parlar amb la premsa- però tota la congregació està molt unida entorn d'aquest projecte i fracassaran". 

Verryn i "els seus refugiats", tal com els anomena la premsa local, són en realitat una víctima del Mundial. I a més no són les úniques. Per tot el país hi ha milers de persones, sobretot les més pobres, que han estat desplaçades per la construcció d'infraestructures directament o indirecta relacionades amb l'esdeveniment, que han vist com la seva forma de vida passava a ser criminalitzada o que, com en el cas dels refugiats de la Catedral Metodista, senzillament "molestaven". Es tracta de l'altra cara del Mundial, de la gent que difícilment no tindrà una cosa per celebrar encara que la selecció del seu país aconseguís arribar a la final i aixecar l'anhelada copa. 

"Fa més de sis anys que mantenim el nostre programa d'assistència a refugiats i indigents sud-africans i no només mai hem tingut cap problema, sinó que hem rebut nombroses mostres de suport per part del govern", continua Verryn. Però a mesura que s'apropava el Mundial les coses van començar a canviar. "El seu argument és que volen reduir la inseguretat, però amb això estan dient que els pobres són tots criminals? -es pregunta- En realitat el que pretenen és amagar la pobresa com si fos pols que s'escombra sota la catifa. No volen que el món conegui la veritable Sud Àfrica".
 
A tot el centre de Johannesburg, on viuen milers d'immigrants en blocs de pisos ocupats s'han produït violents desallotjaments les darreres setmanes. Sembla que els temors de Verryn no eren, lamentablement, gens infundats. 

Un mercat viu 

Durban, a uns 600 quilòmetres al sud-est de Johannesburg, és el port més gran de l'Àfrica oriental i plaça forta de la comunitat índia que habita el país. És una ciutat moderna i amb una economia dinàmica i puixant, les seves platges són objecte de culte dels amants del surf de tot el món. Com en la majoria de grans metròpolis del país, després del final de l'apartheid el centre urbà va ser pres per la població negra que tractava d'accedir a una feina allà on aquestes es trobaven. Aquí se situa l'Early Morning Market -literalment el mercat de “ben d'hora al matí”- el mercat tradicional més gran d'aquesta part del continent. Aquí es poden trobar des de la fruita i la verdura que produeixen els agricultors locals fins a productes de plàstic made in Xina, passant per discs i pel·lícules pirates, un plat de menjar o les herbes necessàries per preparar els remeis tradicionals. I tot a uns preus assequibles per als més pobres. Encara que cap guia no ho recomani -a Sud Àfrica tot el que olora a africanitat ràpidament s'associa a perillós- un passeig pel mercat és un gaudi per als sentits i tota una  capbussada a la cultura local. El mercat és un veritable formigueig que mai s'atura i que envaeix els carrers adjacents en un magma sense control aparent. Però el que encara és més important, l'Early Morning Market representa el lloc de treball d'entre 7.000 i 10.000 persones, la majoria de les quals difícilment no en trobarien cap altra. "No es pot subestimar la importància del mercat -assegura Richard Dobson, coordinador de l'ONG Asiye Etafuleni- ja que la majoria dels ingressos que aconsegueixen les dones que hi treballen es gasten després en els townships [els barris obligatoris per als negres durant l'apartheid] on viuen, convertint-se en un dinamitzador increïble de l'economia d'una gran part de la població amb menys recursos".
 
Però el mercat -situat en el centre de la ciutat i just al costat de les estacions centrals de ferrocarril i autobús- és massa estratègic per deixar-lo a les mans dels pobres. O almenys això havien de pensar els responsables d'Isolenu, un potent grup inversor que va proposar a l'Ajuntament de crear un modern centre comercial per "dignificar" aquesta zona, pensant en els milers de turistes que la visitaran. Obed Mlaba, alcalde de Durban, va declarar que no es podia "desaprofitar l'oportunitat que implicava una inversió de 400 milions de rands [40 milions d'euros] ". Per a Harry Ramla, president de l'associació de venedors de l'Early Morning Market tot això no és més que una excusa per "deixar aquest espai fabulós a un grapat de grans empreses, encara que sigui al preu de la pèrdua de dels llocs de treball i la destrucció de l'edifici centenari," referint-se a la llotja de 1911 on s'ubica la part central del mercat i que està qualificat d'interès cultural.
 
"El Mundial s'ha convertit en una excusa formidable per imposar plans de desenvolupament de conseqüències desastroses per als més vulnerables -explica Pat Horn, coordinadora de StreetNet, una xarxa internacional de venedors de carrer- i privatitzar els centres de les grans ciutats en benefici d'una economia globalitzada que exclou a una majoria de les persones humils. Ens van prometre desenvolupament i en comptes d'això ens estan oferint més marginació i un centre urbà elititzat i homogeneïtzat al de la resta de metròpolis del planeta”.

Desallotjaments Zero 

A l'extrem el sud del continent es troba Ciutat del Cap, bastió "blanc" de la Nació de l'Arc de Sant Martí. Aquest és l'únic gran municipi i província que no estan governats pel Congrés Nacional Africà, sinó per l'Aliança Democràtica (DA, en les seves sigles angleses), el partit hereu dels opositors moderats a l'apartheid i que avui agrupa els vots de la minoria blanca. 

Ciutat del Cap és també un dels centres de pelegrinatge de la jet set internacional que acostuma a deixar-se veure als seus restaurants de luxe i a les seves botigues més exclusives. Per posar un exemple, Victòria Beckham ja ha llogat un espaiós apartament amb una piscina que penja espectacularment d'un penya-segat sobre el mar per passar el Mundial. 

Però aquí també es troben els pitjors "assentaments informals" -un eufemisme local que designa els camps de barraques- de tot el país. Es tracta d'un autèntic anell de pobresa, violència i desesperació que literalment envolta la ciutat formal. En aquests barris no hi ha clavegueram, ni aigua corrent ni llum elèctrica que no provingui d'alguns cables connectats il·legalment a les torres d'alta tensió. A pocs quilòmetres de la piscina de l'antiga Spice Girl és impossible trobar un bany amb una cadena. 

Un setge que s'ha aproximat tant que per poder construir el Green Point -el moderníssim estadi a primera línia de mar i amb capacitat per a 70.000 espectadors edificat especialment per al Mundial a un cost de 44 milions d'euros- van haver de desallotjar centenars de residents. I els antics habitants de Green Point no són els únics afectats. 

"Els desallotjaments s'han multiplicat els últims anys -explica Tshawe, dirigent comunitari de Joe Slovo, un d'aquests "assentaments" anomenat així en honor a l'històric dirigent comunista sud-africà- en part per l'augment del preu de la terra i en part perquè l'Ajuntament no ens vol tan a prop del centre, on els turistes poden veure'ns. La Campanya Antidesallotjaments, una xarxa local que coordina les diferents comunitats afectades, xifra en "desenes de milers" les persones desnonades des de l'any 2000, quan es va fundar l'organització. En el cas de Joe Slovo el "problema" es troba en la proximitat de l'autopista, que revalora els terrenys on s'erigeixen les seves barraques. "Però és que nosaltres tampoc no ens instal·lem aquí per casualitat. Si ens anem a un lloc deixat de la mà de Déu, com podem accedir a una feina? " es pregunta Tshawe.

Tres històries de resistència

Encara que els antics dirigents de la lluita antiapartheid siguin avui els gestors del Mundial i d'una bona part dels projectes que dificulten la vida dels més pobres a Sud Àfrica, també és cert que la cultura de la resistència que aquell conflicte va generar segueix avui profundament arrelada en la consciència popular. Quan queden uns pocs dies perquè soni el xiulet d'inici del partit inaugural, tant els refugiats de la Catedral de Johannesburg, com els venedors del mercat de Durban, com els residents de Joe Slovo encara no han estat expulsats i continuen oposant-se fermament als plans que, en nom del desenvolupament, pretenen empitjorar les seves ja difícils vides. 

Cantant velles cançons de la lluita contra l'apartheid els comerciants de l'Early Morning es van tancar al seu mercat i van cremar pneumàtics fins que l'empresa inversora, veient que ja era impossible inaugurar el centre comercial per al Mundial, va tirar la tovallola, almenys de moment.
 
El bisbe Paul Verryn també és optimista: "el gener de 2009 ja van tractar d'assaltar policialmente l'església i detenir 1500 persones. Només la pressió mediàtica internacional va aconseguir parar-los els peus. A dia d'avui, amb més tensió informativa que mai ja no s'atreviran a donar un altre pas similar".
El mateix secretari general de la Confederació de Sindicats Sud-africans (Cosatu, en el seu acrònim anglès), Zwelinzima Vavi, una central que es troba aliada amb el governant Congrés Nacional Africà, advertia que una vaga general durant el Mundial era possible si el govern aprofitava el moment d'eufòria per aplicar certes mesures impopulars com una draconiana pujada de les tarifes elèctriques: “Nosaltres som els principals fans dels Bafana [selecció nacional de futbol], donem suport al Mundial, però no estem disposats a bescanviar-lo per llocs de treball. Preferim la nostra gent ocupada que el Mundial”. I a pocs dies que aquest comenci una dura vaga dels treballadors ferroviaris amenaça en paralitzar el país. “No es pot demanar als treballadors que aturin les seves lluites perquè hi ha un Mundial”, rematava Vavi.
 
De moment la resposta governamental ha estat prohibir totes les manifestacions arreu del país entre l'u de juny i el 15 de juliol, una mesura que podria ser una mostra del grau de desesperació d'un govern que es debat constantment entre les seves arrels populars i de lluita i les seves ganes de ser acceptat als cercles occidentals com un “aliat fiable”, entre el seu sincer respecte a la democràcia i la pressió per donar una imatge internacional de tranquil·litat.  

Sud Àfrica és avui el segon país del món amb més protestes per habitant. Una extensa xarxa de moviments socials, sindicats i associacions comunitàries manté vives les promeses que amb la fi de la segregació la vida seria molt millor per a tothom. En aquest sentit el Mundial potser és una oportunitat per executar plans de desenvolupament elitista, però també ho és perquè el món vegi la capacitat de resistència del poble sud-africà. 

Un Mundial neoliberal ?

"Aquest és un país on sorprenen els nivells de riquesa i pobresa posats de forma contigua. La Copa del Món, lluny d'ajudar a canviar aquesta situació és només una lupa que amplifica tots els defectes d'aquest sistema postapartheid". Aquesta frase, contràriament al que podria semblar, no prové de cap activista social o acadèmic marxista, sinó de Dave Zirin, un dels periodistes esportius més famosos dels Estats Units. Però és que Sud Àfrica és, des de l'any passat, el país més desigual del món i és impossible que a cap visitant mínimament curiós se li escapi el contrast entre els hotels de cinc estrelles i els immensos barris de barraques de cartró i llauna. I a mesura que s'apropava l'esdeveniment esportiu -el més important celebrat mai a tot el continent- han anat en augment les veus que denunciaven que el Mundial ha accentuat encara més aquestes desigualtats en comptes de, com prometia el govern, desenvolupar el país i ajudar la gent a sortir de la pobresa.
 
Segons dades ofertes per Pravin Gordhan, ministre sud-africà d'economia, del 2,5% de creixement del PIB calculat per a 2010 un 0,5 estarà relacionat directament amb l'organització del Mundial. Però aquesta estirada només s'explica per la colossal inversió pública que ha significat el que ja es considera el Mundial més car de la història. En els últims anys el país sencer a fet una "posada al punt" i avui pot presumir de carreteres, aeroports, estadis i centres urbans totalment remodelats, quan no són totalment nous.
 
"El problema és que s'ha hipotecat gran part del pressupost públic en una infraestructures que, en el millor dels casos, reforcen el model de desenvolupament neoliberal en comptes de centrar-se en una aposta social i sostenible -resumeix el professor d'economia de la Universitat de Kwa Zulu Natal, Patrick Bond.- En els pitjors són directament instal·lacions totalment inútils, com per exemple els estadis que, en conjunt, han costat 3.000 milions de rands [300 milions d'euros]. I aquest són uns diners que han sortit de les partides per a aigua potable, habitatge social, sanitat o educació".
 
Naturalment no tothom hi està d'acord. De fet, el Mundial gaudeix d'un gran suport popular fora de la gent que ha patit directament els efectes negatius, fins i tot més gran com més pobra és la gent, doncs en aquests cercles es reben les crítiques com un atac a la capacitat d'Àfrica d'organitzar l'esdeveniment, crítiques que provenen, sobretot, de la minoria blanca permanentment oposada a les accions del govern de la majoria negra. Lamentablement la lògica dels “nostres” contra els “altres” continua ben viva 20 anys de l'alliberament de Mandela. Però és que a més molta gent espera, encara ara, beneficiar-se personalment de la pluja de milions que s'ha promès que cauran al país en les properes setmanes.
 
“Naturalment, la vida de la gent no canviarà substancialment amb el Mundial i crec que ha estat un error plantejar-ho d'aquesta forma. -argumenta Yunus Ballim, vicerector de la Universitat de Witts, la més gran del país- Però s'ha de reconèixer que és una gran oportunitat per iniciar projectes socials i treballar amb les comunitats. Crec que la universitat ho hem aprofitat en aquesta línia, col·laborant amb els nostres convidats de la selecció holandesa i ens ha anat molt bé. No traurem un cèntim del Mundial, però sí molta infraestructura i formació per al futur”. Però, què passarà quan sigui obvi que les expectatives dipositades en aquest acte -i clarament animades pel govern- no es compleixin? “El nivell de frustració serà alt i es poden repetir greus incidents com els atacs xenòfobs de fa dos anys” reconeix Ballim.
 
Dennis Brutus, una de les veus més radicals de Sud Àfrica i una de les seves estrelles esportives nacionals -reconegut sobretot per l'organització d'un moviment esportiu multirracial en ple apartheid- reconeixia en una entrevista poc abans de la seva mort que amb el Mundial els havien ben enganyat: “tants diners amb estadis immensos... -lamentava- si el que volien era ajudar l'esport podrien haver fet camps a les escoles”.




Courtesy of Bloc Professional de Joan Canela i Guillem Sànchez
Source: http://vacomva.net/index.php?option=com_content&task=view&id=499&Itemid=2
Publication date of original article: 10/06/2010
URL of this page : http://www.tlaxcala-int.org/article.asp?reference=1036

 

Tags: Sud ÀfricaDurbanCiutat del CapMundial de Futbolresidents expulsatspobres desplaçats
 

 
Print this page
Print this page
Send this page
Send this page


 All Tlaxcala pages are protected under Copyleft.